:)
inicio
el efecto circpau
estratégia y táctica
organizativo
ecómico
comunicación
festival circpau
index

top volver avance




festival circpau
barri barceloneta Imprimir E-mail
  • El barri de la Barceloneta presenta uns indicadors socials i econòmics bastant diferenciats de la mitjana de la ciutat, amb diferencies extremes en alguns casos. La població del barri té menys capacitat econòmica que la mitjana de la ciutat, l'esperança de vida dels seus habitants també està per sota de la del conjunt de barcelonins. La població del barri està força envellida mentre que la inseguretat ciutadana a la Barceloneta és més elevada que al conjunt de la ciutat. En canvi, el barri té l'avantatge de ser molt cèntric, molt a prop de les principals institucions i entitats de la ciutat i dels carrers més comercials, i disposa d'un encant especial que li dóna la platja i l'esperit mariner.

  • La Barceloneta ocupa un total de 146 hectàrees, que equivalen a un 1,4% de la superfície total de la ciutat de Barcelona.

  • La població de la Barceloneta era de 15.458 habitants l'any 2002. El barri havia estat perdent habitants continuadament des de 1970, any en què hi residien 27.307 persones. Actualment, però, la població està gairebé estabilitzadava i el nombre d'habitants és similar al de 1991.

  • La densitat de població del barri (105,7 habitants/hectàrea), tot i que és molt elevada, és inferior a la del conjunt de Barcelona, perquè els edificis són de poca altura.

  • El barri segueix unes pautes d'envelliment molt marcades, ja que el 26,4% dels habitants són majors de 64 anys, mentre que els que no arriben als 15 anys representen només un 10,3% de la població total. El nivell d'envelliment de la Barceloneta és similar al del districte però força superior al de la ciutat. De fet, actualment aquest és un dels barris més envellits de la ciutat.

  • La població de nacionalitat estrangera que resideix a la Barceloneta (19,6%) representa un percentatge molt superior al del conjunt de Barcelona (10,7%), bé que inferior al del districte (34,7%). En xifres absolutes al barri s'ha arribat als 2.953 immigrants estrangers l'any 2003.

  • El nivell d'estudis del conjunt de la població d'aquesta àrea està per sota de la mitjana de la ciutat, tot i que ha millorat en els darrers anys: actualment hi ha més població amb estudis secundaris i universitaris que abans i menys població sense estudis.

  • El barri de la Barceloneta comptava amb 6.520 llars (famílies) el 1996, el que suposa que a cada habitatge hi viu una mitjana 2,3 persones. A gairebé una tercera part dels habitatges hi viu només una persona, principalment gent gran, amb els problemes que això comporta de solitud i necessitats socials.

  • L'esperança de vida d'un barri reflecteix les condicions de la vida quotidiana de la seva població. A la Barceloneta, l'esperança de vida dels homes és de 66,8 anys i la de les dones és districte però molt per sota del conjunt de la ciutat.

  • El poder adquisitiu -la capacitat econòmica- de la població de la Barceloneta és baix, ja que arriba només al 63,5% de la mitjana de la ciutat. Aquesta dada suposa que el barri ocupa el penúltim lloc dels 38 barris analitzats pel que fa a la capacitat econòmica i, per tant, es pot qualificar com un barri pobre.

  • L'índex de victimització -que mesura la inseguretat ciutadana- del districte de Ciutat Vella l'any 2000 (24,3%) era molt superior al de la ciutat, i s'observa que, a més, s'havia incrementat considerablement des de 1998. L'any 2001, però, s'ha produït una reducció important d'aquest índex (16,8%), bé que encara es manté per sobre de la mitjana de Barcelona (15,2%).

  • El 1991, el nombre d'habitatges a la Barceloneta era de 8.150, dels quals 1.269 es trobaven desocupats, cosa que suposava un 15,6% del total d'habitatges de la zona.

  • La superfície mitjana dels habitatges del barri (48,2 m2) és molt inferior a la mitjana del districte (68 m2), i esdevé una de les més minses de la ciutat. Els famosos 'quarts de casa' de la Barceloneta expliquen la reduïda dimensió dels habitatges. D'altra banda, predominen els habitatges de lloguer (49,3%) per sobre dels de propietat (34,9%), al contrari del que passa en el conjunt de la ciutat.

  • Els preus dels habitatges del barri han sofert un augment molt important entre els anys 1996 i 2001, seguint la mateixa pauta que al conjunt de Barcelona. A nivell de barri disposem de dades sobre el preu mitjà del m2 en habitatges de segona mà, i l'augment ha estat del 80,8% en el període esmentat, ja que s'ha passat de 1.035 euros a 1.994 euros el m2.

  • L'any 2001 el barri compta amb un parc de vehicles amb 3.885 turismes i 753 motos (sense comptar els ciclomotors). D'aquesta manera, hi ha 257 turismes per cada mil habitants, un valor substancialment inferior al de la mitjana de Barcelona (406,4).



 

1. Agrupació Cult. Ind. Comerciants Barceloneta Sant Miquel, 28 Ciutat Vella
2. Assistència Jurídica Mutual Pizarro, 1 Ciutat Vella
3. Associació Barcelona Fes-te a la Mar - Secció Esportiva Escar, 6*8 Ciutat Vella
4. Associació Catalana de Capitans de la Marina Mercant Escar, 1 Ciutat Vella
5. Associació d'amics de les havaneres Port Vell Pl Mar, 1 - 4 Ciutat Vella
6. Associació Ecoserveis Pg Salvat Papasseit, 1 Ciutat Vella
7. Associació Empreses Transport en Contenidors Escar, 6*8 Ciutat Vella
8. Associació Espanyola de Kendo C Almirall Cervera, 39 Ciutat Vella
9. Associació Narcòtics Anònims - Grup Solo por Hoy Mar, 97 Ciutat Vella
10. Associació Veïns Barceloneta Guítert, 33*35 Ciutat Vella
11. Càritas *Barceloneta Almirall Barceló, 10*20 Ciutat Vella
12. Centre Cívic Barceloneta - Grup d'Ajuda Mútua d'Alcohòlics Rehabilitats Conreria, 1*9 Ciutat Vella
13. Centre de Regulació Genòmica Pg Marítim Barceloneta, 37-49 Ciutat Vella
14. Centre Esplai Illa de la Gavina Almirall Cervera, 10 Ciutat Vella
15. Club Escacs Barceloneta C Andrea Dòria, 25 Ciutat Vella
16. Club Esportiu Estibadors Port Barcelona Mar, 0097 Ciutat Vella
17. Club Futbol Barceloneta Doctor Aiguader, 9998 Ciutat Vella
18. Club Natació Atlètic-Barceloneta Pl Mar, 1 Ciutat Vella
19. Club Natació Barcelona Pg J Borbó Comte Barcelona, 93 Ciutat Vella
20. Club Petanca Marítim C Cermeño, 7 Ciutat Vella
21. Col.lectiu Ecologista de la Barceloneta Marquès de la Quadra, 1 Ciutat Vella
22. Comissió de Festes Sal C Sal, 15*17 Ciutat Vella
23. Comissió de pensionistes estibadors del Port de Barcelona C Mar, 97 Ciutat Vella
24. Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya Doctor Aiguader, 18 Ciutat Vella
25. Coordinadora de Corals Barceloneta Ginebra, 42 Ciutat Vella
26. Dones Eurocreadores de Catalunya C Trelawny, 2 Ciutat Vella
27. EP La Salle Barceloneta - Agrupament Escolta La Salle Barceloneta C Balboa, 18 Ciutat Vella
28. EP La Salle Barceloneta - Associació mares i pares d'alumnes C Balboa, 18 Ciutat Vella
29. EP La Salle Barceloneta - Centre Esplai C Balboa, 18 Ciutat Vella
30. Esplai escola Barceloneta Pl Barceloneta, 1 Ciutat Vella
31. Esplai La Bruixa C Guítert, 33 Ciutat Vella
32. Esquerra Unida i Alternativa C Doctor Aiguader, 10 Ciutat Vella
33. Esquerra Unida i Alternativa - Seu Local C Doctor Aiguader, 10 Ciutat Vella
34. Federació Associació Veïns Habitatge Social Català Ginebra, 40 Ciutat Vella
35. Federació Carrers Festa Major Barceloneta Sant Miquel, 80 Ciutat Vella
36. Federació d'Associacions de Veïns d'Habitage Social de Catalunya Ginebra, 40 Ciutat Vella
37. Hispana d'Osteoporosi i malalties metabòliques òssiesPg Marítim Barceloneta, 25-29 Ciutat Vella
38. Fundació Privada Teb Grau i Torras, 25 Ciutat Vella
39. Grup Acció Solidària Internacional Pg Marítim Barceloneta, 25*29 Ciutat Vella
40. Grup de Pintors de la Barceloneta Baluard, 28 Ciutat Vella
41. Grup de Pregària Sant Felip Pizarro, 2 Ciutat Vella
42. Kendo Club Barcelona Almirall Cervera, 39 Ciutat Vella
43. Lliga Naval Catalunya Escar, 0001 Ciutat Vella
44. Obra Social Santa Lluisa de Marillac C Santa Lluïsa de Marillac, 9 Ciutat Vella
45. Organització d'Estibadors Portuaris de BCN C Mar, 97 Ciutat Vella
46. Parròquia Sta Maria de Cervelló - Socós - Centre Esplai Illa Gavina C Almirall Cervera, 10 Ciutat Vella
47. Penya Barcelonista Barceloneta C Ginebra, 12 Ciutat Vella
48. Sociedad de Centros Comerciales de España Pl Pau Vila, 1 Ciutat Vella
49. Societat Coral Humorística Ven y Ven C Ginebra, 13 Ciutat Vella
50. Societat La Barceloneta Mar, 0049 Ciutat Vella



barcelona 2005: el fracàs d'un model              assemblea de miles de viviendas

Sobre civisme i incivisme i altres mentides mediàtiques.

Aquest estiu ha estat marcat per una campanya mediàtica demagògica i insistent de criminalització de qualsevol forma de pobresa o de dissidència política. Hem llegit que la ciutat està infestada de borratxos, captaires i okupes incívics que són els culpables de tots els mals de la ciutat. Aquesta campanya ha estat orquestrada des de les institucions polítiques catalanes, amb informes filtrats directament a la premsa des de delegació de govern, i ha omplert el buit mediàtic de l’agost. L’objectiu d’aquesta insistència gairebé feixista en el model de la neteja, el silenci i el civisme és contrarestar el fracàs d’un model de ciutat, que té el seu punt àlgid en la crisi del Fòrum de les Cultures. Tots els habitants de Barcelona tenen clar que el Fòrum 2004 només pretenia vendre una ciutat a partir d’uns valors tergiversats. La ciutat ja està venuda però ningú no s’ha cregut la mentida. El resultat: una ciutat convertida en un parc turístic, saturada i amb problemes reals sense resoldre com l’habitatge, l’exclusió social i la pobresa. L’única solució que els queda és acusar d’incívics tots aquells que no encaixen amb la marca i preparar l’opinió pública per una escalada de repressió de la mà dels mossos d’esquadra.

L’exemple més recent d’aquesta construcció mediàtica de l’incivisme l’hem trobat a les festes populars alternatives més potents de la ciutat, les dels barris de Gràcia i Sants. A Gràcia, es denega el permís per les festes alternatives per primer cop en 25 anys, quan són unes festes fortament arrelades al barri. Per altra banda, l’ambient de crispació general al barri per una presència policial mai vista i l’intent de desallotjar totes les places a les 2:30 h va provocar que centenars de persones de diferents procedències s’enfrontessin amb la policia. Els avalots creats van ser immediatament atribuïts als okupes i als antisistema, cosa que va ser desmentida per l’Assemblea de les Festes Alternatives conjuntament amb l’Associació de Veïns.

A Sants, l’aparició de dos guàrdies de seguretat del metro acompanyats per un rottweiler sense lligar, i d’efectius de la policia nacional amb pistola en mà a una de les places de les festes, provoquen diversos ferits de mossegada de gos, alguns dels quals han hagut de ser hospitalitzats, i trets d’arma de foc a una altura d’1,80 m, tal com la mateixa policia científica ha reconegut, que haurien pogut causar una tragèdia. L’excusa de la intervenció: un grup que estava fent una pintada en una estació de metro propera. En els dies següents es van detenir dues de les persones que havien estat hospitalitzades. La premsa, ocultant dades i tergiversant la informació, va atribuir tots els aldarulls al col•lectiu “antisistema”.

Sants i Gràcia són els darrers exemples, però també tenim la construcció mediàtica totalment falsa i paranoica sobre la presència de cèl•lules terroristes anarquistes italianes a Barcelona, i la permanent traducció de qualsevol forma de pobresa en incivisme. Aquesta campanya, que demostra la complicitat absoluta entre la premsa i les institucions polítiques, engloba sota l’etiqueta de l’incivisme tots aquells que amb la seva simple presència posen en qüestió la façana cool de Barcelona i alhora pretén minar la legitimitat dels moviments socials. El debat sobre el civisme i l’incivisme pretén tapar amb una cortina de fum el problema polític de fons: la creació d’un model urbà a Barcelona que genera exclusió i pobresa i al qual els moviments socials ens oposem frontalment des de l’acció política i des de la creació de xarxes alternatives de consum, cultura i vida.



miles de viviendas

La pancarta que els habitants de Miles de Viviendas hem penjat a la façana només pretén recordar-vos que desconfieu cada vegada que surti el moviment okupa per la televisió, perquè l’okupació no és una estètica ni l’activitat de quatre joves incívics i violents sinó una forma de lluita política amb una història ja molt llarga que intenta alliberar espais per a l’autogestió, l’autonomia i la crítica en aquesta ciutat hipòcrita.

“Civisme: m. sing. Zel pels interessos i per les institucions de la pàtria (Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana).”

Assemblea de Miles de Viviendas

el carrer es de tothom

copyleft 2007 fangfastik | circpau | webmasters