:)
inicio
el efecto circpau
estratégia y táctica
organizativo
ecómico
comunicación
festival circpau
index

top volver avance




el efecto circpau
barcelona y el circ Imprimir E-mail

1.  El gran deute

Ho he denunciat sovint en aquestes pàgines: en tot Barcelona no hi ha un espai que reuneixi les condicions per plantar-hi una carpa de circ ni cap edifici on encabir-hi una pista de 13 metres i amb prou altura per a les acrobàcies aèries. Als Volt de Pista del 3-3-00 i del 2-11-01 ja vaig documentar el trist paper que l'Ajuntament ha tingut envers la cultura circense d'ençà que el 1947 va autoritzar l'enderrocament d'aquell gran equipament que era el Circ Olympia, un paper que es va tornar d'estrassa quan, anys després, va impedir que Pere Balañà i Lluís Coma Cros edifiquessin al Paral·lel el que hauria pogut ser el circ estable més gran i més ben equipat d'Europa.

El de Barcelona amb el circ és un deute històric que com més temps passa més vergonyós resulta. Superat el porciolisme, Sant Jaume banda mar tampoc s'ha distingit precisament pel desig de dotar la ciutat d'un equipament circense digne. Desaprofitada la rodona oportunitat de Les Arenes, semblava que l'esplanada del Fòrum hauria pogut ser un espai possible, però en aquell mar de ciment no s'hi poden clavar piquetes, elements imprescindibles per ancorar les carpes (el Circo Americano va haver de lligar els vents als camions de gran tonatge que envoltaven la vela). Per tot plegat, resulta com a mínim sorprenent que, a la roda de premsa del Circus Ronaldo, el director del Grec declarés que no pensa programar-hi més circ si s'ha de trobar amb tantes dificultats urbanisticoburocràtiques. He dit "sorprenent" per no usar un adjectiu més dur per més ajustat als fets, ja que les dificultats patides per l'equip de Borja Sitjà deriven del mateix Ajuntament. I em consta que els representants del circ holandès van haver de fer fins a quatre sol·licituds per a quatre indrets diferents -totes denegades, tret de l'última, la de la plaça de Joan Corominas-. L'estiu passat, la carpa de Monti & Cia. va patir tota mena d'entrebancs administratius en la seva gira pels barris barcelonins amb Grottesco. La capital de Catalunya és així.

2.  Equipament pendent

A Barcelona s'han enllestit grans equipaments com el Nacional, el Lliure i l'Auditori; s'ha reformat el Palau de la Música, s'ha ressuscitat el Liceu i ara el Mercat de les Flors es pensa dedicar a la dansa (també s'havia parlat d'una presència circense, però sembla que el més calent és a l'aigüera). Barcelona necessita algun terreny adequat per plantar carpes i un edifici estable per a exhibició i assaig, tant per a les companyies estrangeres com per al creixent nombre de companyies de la ciutat. Seria lògic que, com amb els equipaments citats, el projecte fos assumit com a mínim per la Generalitat i el consistori, però aquest hi hauria de manifestar algun interès i liderar la idea -dic jo.

Mentrestant, però, la vida no s'atura. Com que l'Ateneu Popular de Nou Barris ja no dóna per a més, des de fa un cert temps molts artistes i companyies professionals (Àticus, Lorrojo, Gingers, Res de Res & Blanc, La Cònica Lacònica, Circus Tànger, etc., etc.) treballen o han treballat en antigues naus industrials del Poble Nou com ara La Escocesa o l'illa formada pels carrers Tànger, Àvila, Sancho de Àvila i Àlaba.

3.  22 @ i La Macabra

La superfície de l'illa citada l'ocupen dos blocs de pisos, un torrador de cafè, uns magatzems de transports i algunes naus en desús, actualment ocupades per un col·lectiu d'unes quaranta persones (La Macabra, nom conservat d'una ocupació anterior), que hi viuen i hi duen a terme un ambiciós projecte artístic multidisciplinari amb programacions de circ, dansa, música, teatre i cabaret. Hi ha sales d'assaig obertes a la ciutat, un espai per a acrobàcies aèries i trapezis baixos, un gran taller sala d'exposicions per a artistes plàstics, un taller de vestuari i un skate park construït amb material reciclat on un munt de joves i adolescents xalen i es relacionen. Al recinte hi ha unes quantes caravanes, aparcades sota arbres centenaris.

La Macabra va començar a perillar en el moment que una promotora (Larig) va presentar el seu projecte en el marc del pla de millora urbana del 22@. El projecte Larig va sortir a exposició pública l'1 de març, quan ja feia un cert temps que dos estudiants francesos d'arquitectura, Raphaël Turrents i Xabi Eliçagaray, havien connectat amb La Macabra després de molts contactes pel Poble Nou a la recerca d'una realitat artisticosocial en què articular el seu projecte de final de carrera. Un cop examinat el projecte de la promotora i havent aconseguit el suport de l'Associació de Veïns, Turrents i Eliçagaray hi van presentar una al·legació en forma de contraprojecte (l'Illa Oberta) que, com el de Larig, s'adequa als requisits de 22@ pel que fa a superfícies de zona verda, habitatges, equipaments i àrees productives. Entre tots dos projectes hi ha, però, diferències de caràcter urbanístic, ecològic i social que els fa radicalment diferents.

L'illa actual s'havia urbanitzat abans del Pla Cerdà sobre una extensió de camps de conreu, i les naus industrials s'hi van arrenglerar seguint el traçat dels canals de rec i conservant l'orientació al sud. Mentre que Turrents i Eliçagaray preserven els arbres centenaris, la morfologia arquitectònica i l'orientació solar existents, el projecte Larig preveu edificis productius que, construïts al cantó sud de l'illa (c/ Sancho de Ávila), enfosquiran els habitatges existents al cantó nord (c/ Tànger) i el projectat passadís de zona verda. Arquitectònicament, el projecte Eliçagaray-Turrents s'harmonitza amb l'entorn tradicional, mentre que el de Larig no el té en compte. Bo i així, el ple de l'Ajuntament del passat 15 de juliol va aprovar el projecte Larig sense ni tan sols esmentar l'al·legació presentada. A diferència de can Ricart, aquí el patrimoni en qüestió no és arquitectònic, sinó històric, artístic, social i vegetal. El projecte artístic i urbanístic de La Macabra té el suport de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya, l'Asociación de Malabaristas de Madrid, l'Associació de Veïns de Can Felipa, 500 firmes de ciutadans, i li comencen a arribar adhesions d'altres col·lectius artístics. Per a més informació:

A La Macabra hi ha un potencial circense considerable i la postura del col·lectiu que l'ocupa no és d'enfrontament sinó de diàleg: Manuela, l'argentina que lidera el projecte, declara que estan disposats a negociar un altre emplaçament si arriba l'hora de marxar. Per la seva banda, és sabut que el regidor de Cultura, Ferran Mascarell, ha manifestat moltes vegades el seu interès pel circ. Segurament, doncs, el diàleg i el futur són possibles. I, en el millor dels casos, aquest afer podria donar idees al consistori per projectar un circ estable en algun altre indret del Poble Nou, tot respectant-ne la història i la fesomia.

barcelona i el circ / jordi jané


la magia del circ cric, en montjuïc

La carpa del Circ Cric estará instalada junto a la Font Màgica, en Sants-Montjuïc, hasta el próximo 7 de mayo. El popular circo vuelve a Barcelona después de casi tres años de ausencia para presentar su nuevo espectáculo Arriba el Circ Cric!!, en que participan veinte artistas. Galardonado con el Premio Nacional de Circo del 2005, el Cric tiene como estrellas principales a los payasos Tortell Poltrona y Montserrat Trias. El Cric actuó por primera vez en el matadero de Barcelona en 1985, y en junio del 2003 se instaló en el parque de la Barceloneta. Anteriormente, y durante seis años, presentó sus espectáculos en el Mercat de les Flors.


nous accents 2006

elements per una diagnosi sobre el circ a barcelona            sergi díaz

Barcelona ha estat, històricament, una plaça de referència circense. Barcelona va veure passar les millors companyies internacionals durant el segle XIX i el primer quart de segle XX. A la ciutat van coincidir al primer quart del segle passat molts espais circenses fixes, el més conegut dels quals va ser el mític Teatre-Circ Olympia, amb capacitat per més de 6.000 espectadors.

No va ser fins a finals dels anys 70 que sorgeix una nova forma de fer circ que busca la complicitat i intercanvi amb el teatre, la dansa, etc. i que es distanciava del concepte de circ.

Però el circ va passar a ocupar un espai molt secundari entre les prioritats de les administracions públiques de Barcelona i Catalunya, i aquest fet es va afegir les dificultats del sector per plantejar fòrmules precises i coordinades de desenvolupament. Tot i així, moltes companyies, amb molt d’esforç, van continuar generant treballs i propostes que van tenir més reconeixement fora, en el panorama circense internacional, que a la ciutat de Barcelona i resta de Catalunya.

Tot just fa un any i mig, i en el marc de les Jornades sobre Circ a Catalunya- Memorial Joan Armengol celebrades a Barcelona es va constituir l’APCC (Associació de Professionals de Circ a Catalunya) com a ens representatiu dels professionals del sector i que recollia el relleu de l’antiga Associació de Circ de Catalunya (ACC).

A més, un dels trets característics de la creació circense de la ciutat ha estat la relació amb altres manifestacions i creadors i que han diluït les fronteres, en moltes ocasions, entre les diferents disciplines artístiques.

la formació

La propera obertura del reconvertit Scenic, al Paral·lel, com a sala que programi activitats de circ, cabaret i altres arts parateatrals també obrirà noves possibilitats per a la programació de números circenses

Això, per tant, obliga a una reestructuració o consideració de la idea de centre de referència o concentrador de les propostes de circ. Obliga a pensar que el circ en les seves modalitats de circ clàssic, en format cabaret, o en la seva vessant experimental tingui lloc, de forma regular, a un bon nombre de centres o espais escènics de la ciutat.

En aquest sentit, s’ha valorat positivament la possibilitat d’establir convenis i acords de col·laboració entre gran propostes (com el que es va intentar establir durant l’última estada del Cirque du Soleil) i el teixit artístic de la ciutat.

Actualment, els espais per a la creació i l’assaig a la ciutat (tot i que és un dèficit plantejat també des d’altres sectors de les arts escèniques) és limiten als espais (d’escassa disponbilitat per l’ús que es dona ja altres activitats)) de l’Ateneu Popular 9 Barris i el projecte de La Makabra al Poblenou. Aquest últim és un espai que, actualment, està cobrint l’elevada demanda d’espais per assajar i crear de forma lliure per a un bon nombre dels artistes professionals i no professionals residents a la ciutat o d’aquells que estan de pas.

Com hem comentat, l’únic programa sostingut en part per recursos públics de promoció de la producció és el desenvolupat a l’Ateneu Popular 9 Barris.


merce 05

La cita és els dies 23 i 24, de 12 a 14 hores i de 18 a 22. es comptarà amb la presència de grups procedents del País Basc, Xile, Bèlgica, Canadà i Catalunya entre d'altres indrets.

Si el que voleu és veure circ, la cita és al  Parc de la Ciutadella. Feia anys que aquest parc quedava al marge de La Mercè tot i haver-ne estat un dels escenaris principals anys enrere. Aquest 2005, la Festa Major torna al primer gran parc que va tenir Barcelona i ho fa amb una àmplia programació de circ.
Es podran veure algunes les millors companyies de circ de petit format com ara Licée Deluxe, Gog i Magog, i Karoli. Són companyies que es mouen al marge de grans pressupostos, però les seves actuacions s'han vist en festivals tan prestigiosos com la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega. Totes aquestes companyies estaran presents matí i tarda dels dies 23 i 24 al voltant de la cascada del Parc de la Ciutadella.


merce 06

El parque de la Ciutadella es el escenario de una de las propuestas más interesantes para todos los públicos. Del sábado 23 al lunes 25, este espacio es el escenario de El Gran circo de la Ciutadella, un conjunto de espectáculos de circo y de arte de calle, talleres y juegos.

Este gran circo ha programado la actuación de clowns, mimos, equilibristas, funámbulos, músicos o xanquers (personas en zancos). Grupos de Italia, Chile, Francia, Medellín o Cataluña presentan sus espectáculos durante estos días.

La escuela de circo Rogelio Rivel (Ateneu Popular de Nou Barris) da la bienvenida a los asistentes.


el circ ha programat espectacles acrobàtics sorprenents                 08 septiembre 2006 / web ajuntament bcn

El racó més concorregut del parc de la Ciutadella, la zona de la cascada, es converteix els dies 23 (de 16 a 21 hores), 24 (d'11 a 21 hores) i 25 (d'11 a 15 hores) de setembre en un gran espai de circ on conviuran els espectacles guanyadors de l'edició anterior de La Mercè, els artistes convidats de Medellín i el conjunt d'espectacles Les Arts del Cel, amb tota mena d'acrobàcies.

A més, també hi haurà un espai de jocs infantils i de tallers perquè gaudeixi tota la família.

Però abans que comenci el circ i les activitats paral·leles cal decorar el parc! Per això, s'ha demanat la col·laboració de tothom que s'hi vulgui apuntar. Només cal tenir més de 16 anys i inscriure-s'hi abans del 12 de setembre pel telèfon 010 o pel web de La Mercè 2006.

El muntatge es farà divendres 22 i dissabte 23 de setembre al matí.


circ al parc de la ciutadella          web ajuntamen bcn

Si el que voleu és veure circ, la cita és al Parc de la Ciutadella. Feia anys que aquest parc quedava al marge de La Mercè tot i haver-ne estat un dels escenaris principals anys enrere. Aquest 2005, la Festa Major torna al primer gran parc que va tenir Barcelona i ho fa amb una àmplia programació de circ.

Es podran veure algunes les millors companyies de circ de petit format com ara Licée Deluxe, Gog i Magog, i Karoli. Són companyies que es mouen al marge de grans pressupostos, però les seves actuacions s'han vist en festivals tan prestigiosos com la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega. Totes aquestes companyies estaran presents matí i tarda dels dies 23 i 24 al voltant de la cascada del Parc de la Ciutadella.


festes de la merce 2007

copyleft 2007 fangfastik | circpau | webmasters